El Pla de Cabrianes ja era ocupat durant l’època ibèrica; el Cogulló, que domina el pla exercia una capitalitat entre els ibers lacetans del Pla de Bages i s’han pogut identificar els primers vestigis d’un assentament rural d’època ibèrica i romana al pla de Cabrianes. La presència de material romà al jaciment de l’Oliva fa suposar que l’assentament ibèric es convertí en una petita vil·la romana (habitatge rural semblant a un mas).

Abans del naixement del nucli urbà el que dona va personalitat a Cabrianes eren els seus masos. L’apogeu està relacionat directament amb l’expansió del a vinya, destaquen especialment el Soler, el Camp, l’Oliva i Mas Vidal.

La Capella de Sant Ramon de Cabrianes no començà a edificar-se fins a principis del segle XVII, però sembla que anteriorment existí una primitiva capella dedicada a Sant Jacint, propietat del Mas Soler.

La nova església va construir-se al costat de la vella que va quedar com a capella del Santíssim. És una construcció d’inspiració neoromànica, amb una sola nau coberta amb volta de canó.

Un dels elements més estables de l’església és el campanar. Es tracta d’una construcció anterior a l’obra de 1890, d’un estil més clàssic, que difereix del conjunt neoromànic.

Actualment s’acaba de refer i ja està finalitzada la primera fase de les obres, és una llarga reivindicació dels cabrianencs. Es va construir entre el 1954 i el 1955 en uns terrenys cedits per Antònia Soler (propietària del Mas Vidal) i el material necessari es va aconseguir mitjançant donatius de la resta de propietaris del poble. La gent del poble que no havia col·laborat econòmicament exercí de ma d’obra.

Malgrat es va construir per fer cinema i teatre el Centre Parroquial va passa a ser un espai polivalent que s’utilitzava per tot tipus d’actes: recitals, teatre, festes populars, conferències, reunions...

L’industrial promotor de la fàbrica era d’Artés, Josep Berenguer. El 1905 va començar a funcionar la fàbrica amb els hereus de la Família Berenguer que van guiar la fàbrica fins el 1989 quan en plena crisi del tèxtil van vendre la fàbrica de Cabrianes a Eudald Gonfaus. Amb el canvi de propietari es portar a terme una reestructuració important, una reducció de plantilla i una robotització de la maquinària.

Com que als primers temps venien a treballar a la fàbrica gent de Navarcles, d’Artés, de Sallent i de Santa Maria d’Oló, es van construir els anomenats pisos de la fàbrica. La fàbrica no ha canviat gaire respecte a la construcció original, forma un recinte al qual s’accedeix per un pas sota un bloc de pisos de quatre plantes. La nau central de la fàbrica és de grans dimensions, de fet és la nau més gran de l’època modernista que es conserva a Catalunya. Tota la indústria funcionava amb els 300 cavalls de força que produïa el salt d’aigua (que actualment encara està funcionant i ven l’electricitat a FECSA).

Entre 1904 i 1928 la parròquia de Cabrianes tenia assignat un vicari mestre, que feia classe als nens en una casa al costat de l’església. De les nenes de n’encarregaven les monges del Sagrat Cor. Després de 1928 l’Ajuntament assumí la instrucció pública i va llogar un mestre i un local, conegut com Ca la Laia. El 1936 s’inaugura un nou col·legi amb dues classes i una sala per a treballs manuals, amb una estructura que encara es conserva pràcticament sense variacions. Aquest 2004 han celebrat els 100 anys de l’escola amb l’edició d’un llibre i una gran festa.

Va estar tancada durant uns anys, actualment forma part de la ZER del Bages juntament amb Castellgalí, Castellfollit del Boix i Maians.

La guarderia de Cabrianes neix a partir de l’herència d’Antònia Soler propietària d’un gran patrimoni i sense descendència. La seva voluntat fou llegar gairebé tots els seus béns a Cabrianes, fent constar que havien de destinar-se en benefici del poble. Des de la seva fundació el 1964 la guarderia ha estat totalment gratuïta pels habitants de Cabrianes i continua nodrint-se dels diners de la fundació Antònia Soler.

Ara s’acaba de Celebrar una existosa Festa Major: aquí en teniu les proves.