Primeres notícies de Cabrianes

LOliva

L'Oliva

Primeres notícies de Cabrianes

El Pla de Cabrianes ja era ocupat durant l’època ibèrica; el Cogulló, que domina el pla exercia una capitalitat entre els ibers lacetans del Pla de Bages i s’han pogut identificar els primers vestigis d’un assentament rural d’època ibèrica i romana al pla de Cabrianes. La presència de material romà al jaciment de l’Oliva fa suposar que l’assentament ibèric es convertí en una petita vil·la romana (habitatge rural semblant a un mas). La primera referència documental de Cabrianes correspon a una donació que l’any 1006 Sendred de Gurb, senyor del Castell de Sallent va fer al monestir de Sant Benet de Bages d’un alou situat al lloc que anomenen Cabrilianas. En els documents medievals, Cabrianes – escrit primerament Cabrilianas, Cabriganas i el 1254 Cabrianes) apareix com una referència geogràfica per tal de situar un punt concret: una propietat, una casa…

L’activitat econòmica dels masos es basava fonamentalment en l’agricultura i, en menor grau, en la ramaderia. Un dels conreus importants a l’època medieval ja era la vinya però fou a partir del segle XVIII que aquest conreu inicià un procés d’expansió al Bages i concretament a Cabrianes. Les conseqüències de l’expansió vitícola podrien resumir-se amb tres punts: el desenvolupament dels masos principals – que durant aquests anys es convertiran en grans cases i els seus amos en rics propietaris-, el sorgiment de cases de pagès de menor entitat escampades pel pla i el naixement d’un incipient nucli urbà al voltant de l’esglèsia i a la Roureda d’en Quintana (actual carrer de Baix).

Abans del naixement del nucli urbà el que dona va personalitat a Cabrianes eren els seus masos. L’apogeu està relacionat directament amb l’expansió del a vinya, destaquen especialment el Soler, el Camp, l’Oliva i Mas Vidal.